Joan Josep Barcelo cura la traduzione in catalano di una poesia di Silvio Raffo
IV
Non è come si dice
Non è ignoto l’ignoto
Come non è l’Altrove inaccessibile
E non è vuoto il Vuoto –
Si esprime l’Indicibile
Si varca quel confine
Con lo scatto felice
Dell’acrobata in volo
Il Vero non ha suolo
Su cui devi atterrare
È vasto etereo mare
Ma a tratti lo possiedi
L’invisibile vedi
.
.
IV
No és com diuen
El desconegut no és desconegut
Així com l’Altra Part no és inaccessible
I el buit no està buit –
S’expressa l’indicible
Es creua aquesta frontera
Amb el salt feliç
De l’acròbata en vol
El Veritable no té sòl
On cal aterrar
És un vast mar eteri
Però de vegades ho fas
I veus l’invisible
.
.
IV
No es como dicen
Lo desconocido no es desconocido
Así como la Otra Parte no es inaccesible
Y el Vacío no está vacío –
Se expresa lo indecible
Se cruza esa frontera
Con el salto feliz
Del acróbata en vuelo
Lo Verdadero no tiene suelo
En donde aterrizar
Es vasto mar etéreo
Pero a veces lo haces
Y ves lo invisible
.
.
Silvio Raffo