Vanni Schiavoni – poeta e Joan Josep Barcelo – artista e poeta

KORNATI

Ti metti a pretesto con l’aria dimessa dell’isola
roccia a picco senza umanità
e pochi cespugli che non vorrebbero essere lì.
Il vento calmo fa poco rumore:
è in silenzio che allunghiamo il braccio
posiamo le mani oltre il blu colato sull’acqua
che ci pesca distratti a pascolare il tempo che resta.

I morti non sono tra noi
non in quest’ora del giorno
quando appaiono lo fanno ai bambini
come amici immaginari con la loro altezza esatta.
Noi ripensiamo alla nostra infanzia senza massacri
senza alluvioni o sismi, un gioco o una scommessa era tutto
quello che mocciosi avevamo da perdere.

Eppure questi attorno cresciuti dopo il peggio
sono ciò che l’occhio disconosce
ma la memoria della specie conferma.
.
.
KORNATI

Estàs fent un pretext amb l’aire modest de l’illa
roca pura sense humanitat
i els pocs arbustos que no voldrien ser-hi.
El vent tranquil fa poc soroll:
és en silenci que estenem el braç
posem les mans més enllà del blau fos sobre l’aigua
que ens agafa distrets per pasturar el temps que queda.

Els morts no són entre nosaltres
no a aquesta hora del dia
quan apareixen ho fan als nens
com amics imaginaris amb la seva alçada exacta.
Mirem enrere la nostra infantesa sense massacres
sense inundacions ni terratrèmols, un joc o una aposta era tot
allò que mocosos havíem de perdre.

Malgrat que aquests al voltant van créixer després del pitjor
són allò que l’ull ignora
però la memòria de l’espècie ho confirma.
.
.
Vanni Schiavoni